5 Comments
recientes
antiguos most voted
18 años ago

Por ahora solo leí esta primera parte y me gustó. Necesito a veces un Santiago. Gracias, sigo

18 años ago

Todos tenemos una parte de Santiago (no por la barba ni por ser «jefes») y algo de Paco (con nuestros bajos momentos). Me ha gustado el ambiente del relato, he visto mucha humanidad en él. Incluso el bar me ha parecido un bonito lugar 🙂 Salu2.

18 años ago

Pues me alegra deciros, Xavi y Beatriz, que Santiago os asombrará un poco mas en la segunda parte del artículo que publicaré hoy mismo.Espero os guste.Un abrazo. Ludwig

Anónimo
18 años ago

Sí Ludwig, en situacions com les d’en Paco, agraeixes trobar-te un Santiago.De fet, és molt temptador explicar, tot el que et passa a qualsevol que t’escolti, quant et sents fracassat i amb la moral per terra. Igual o més de temptador, com ho es el alcohol, que sovint ens sedueix, pensant que ens alleugerà les nostres penes.Però és llavors, desermats per la beguda o per el nostre abatiment, quant la majoria de les persones, no donem importància, i és fonamental, en esbrinar les intencions, de la persona amb qui parlen. Sobretot, perquè ho podrian utilitzar en contra nostre. I no… Read more »

Xavi
18 años ago

És curiós veure que a vegades, pot trobar un Santiago quan fas un cafè o una copa amb un amic o un veí, per exemple. Potser el premi de trobar qui t’escolti i et recolzi, està en el fet de tenir un únic interlocutor en determinats moments. Saber triar i tanmateix destriar, és fonamental. Xavi.

Volver arriba